La setmana del dia 17, 18 i 20 de Març va ser força intensa. Mentre la resta de
companys realitzaven les sessions a l’aula ordinària relacionades amb l’aprenentatge
dels continguts curriculars del GES, la
meva tutora em va proposar el primer dia que fes una sessió individual amb una
alumna de divuit anys que feia dies que venia desanimada a l’aula i que en
algun moment havia comentat a nivell de grup classe les seves desavinences amb
la seva família.
La sessió es va plantejar a partir de la seva actitud a l’aula, de
la seva desmotivació i de les poques ganes de treballar que tenia. Ella va
comentar que últimament no dormia gaire bé i que les classes se li feien molt
llargues. A més, deia que feia uns dies que havia començat a donar veus per
treballar perquè volia marxar de casa, que “ ja n’estava farta”. A partir de les preguntes que li anava fent, la
conversa es va anar encaminant cap a la relació que tenia amb la família i va
acabar comentant que “ no m’entenen, ja
estic farta de fer sempre el que ells volen. Cada dia hi ha crits a casa”. A
poc a poc va anar exposant quina relació tenia amb tots els membres amb qui
convivia i amb qui tenia més punts en comú. Es va anar obrint i va anar
explicant finalment com se sentia, com es veia a si mateixa, quins objectius
tenia a la vida, què volia fer si aprovava el GES...
Va ser una sessió complicada ja que els silencis van regnar en
molts moments. Silencis reflexius, silencis que amagaven records.
El segon dia, va venir un alumne que feia dies que no assistia a l’aula
d’adults i que va distorsionar tota la classe, fent comentaris desafortunats i
cridant l’atenció de mala manera. La meva intervenció va ser la d’aprofitar el
descans entre classe i classe per parlar amb ell per fer-li veure quin
comportament havia tingut i si havia tingut algun problema que justifiqués
aquell comportament. Al principi es va mostrar molt a la defensiva però a poc a
poc va anar entrant en raó i es va calmar. Va comentar que havia tingut una
discussió amb uns amics i que per això estava tan nerviós. Ell mateix va veure
que no podia tenir el mateix comportament que durant la sessió anterior ja que
afectava de manera clara als seus companys i va optar per parlar amb la mestra
i marxar per tal de calmar-se i no distorsionar més l’ambient de la classe. La sensació que vaig tenir va ser estranya ja
que no m’esperava ni la reacció tan airada que va tenir al principi ni que al
final marxés. Per sort, al dia següent
va venir i es va disculpar amb els companys pel comportament que havia tingut.
El tercer dia vaig aprofitar que es treballava la resolució de
problemes per tal d’ajudar a una alumna d’uns quaranta anys que no sabia
resoldre les restes portant i que li feia vergonya dir-ho en públic. Li vaig
ensenyar el procediment de la operació bàsica i durant tota la sessió va estar
practicant. A mesura que ho anava entenent, el nivell de dificultat augmentava.
La sessió va ser molt profitosa ja que l’alumna va saber resoldre finalment
sense ajuda, dos problemes de la vida quotidiana en els quals havia d’aplicar
la resta portant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario