1a setmana d'abril Sessions individualitzades

1a setmana d’abril

Durant aquesta setmana he realitzat dues sessions individualitzades enfocades a l’escolta activa.

La primera va ser el dilluns 31 de març amb un alumne que ve al centre de manera intermitent. La tutora de pràctiques em va dir si podia dedicar-li la sessió ja que el veia molt perdut tant a nivell acadèmic com personal.

Al principi es va mostrar molt reticent ja que es pensava que tenia alguna cosa a veure amb l’assistent social. Li vaig explicar quina era la meva tasca al centre i a poc a poc es va anar tranquil·litzant. És un alumne d’uns vint anys que no té clar cap a on anar. No té ganes d’estudiar i ha anat a buscar feina però li exigeixen tenir el GES i per aquesta raó està matriculat. No és un alumne constant i no està motivat. Venir a l’aula d’adults és un suplici perquè “no em concentro i el temari és molt complicat”.  

Li he proposat que si ve més sovint l’ajudaré en aquells continguts que no entengui i que no hagi treballat mai però que necessito el seu compromís en tant que constància a l’hora de venir a les sessions. No m’assegura res però em diu que li ha anat bé la conversa que hem mantingut.

La segona sessió va ser el dimecres 3 d’abril, amb aquella alumna que fa un parell de setmanes que venia desmotivada a l’aula ja que tenia problemes familiars. La veritat és que després d’aquella sessió no havia vingut més així que tal i com vam acordar amb la tutora, el dia que vingués a l’aula d’adults, tindríem una conversa.

Em va explicar que havia trobat feina en una pizzeria del poble i que com que estava tan cansada, no venia a l’aula. Deia que les relacions amb la família havien millorat bàsicament perquè “com que ara treballo no estic a casa i així no em controlen”. Vam parlar del tema d’agafar un compromís tant amb la feina ja que havien confiat amb ella com amb les classes. Que era bàsic que es traiés el GES ja que així segurament en un futur tindria moltes més opcions en tant que oportunitats laborals potser més adequades a les seves necessitats i interessos.

La veritat és que la vaig veure més contenta tot i que molt poc interessada en els estudis.