CONCLUSIONS FINALS

Què he observat?

Ja han passat uns mesos des de l'inici del Pràcticum i l'aprenentatge ha estat molt significatiu.

Primerament he pogut veure el funcionament d'una aula d'adults, un context que desconeixia. Jo ja fa anys que estic vinculada al món de l'educació formal ja que sóc mestra de primària i realment entre un centre i l'altre hi ha moltes diferències. 

El primer error va ser pensar que el funcionament de l'Aula d'adults seria molt semblant. Cal dir que malgrat l'alt nombre d'alumnes matriculats, només hi ha dues professionals ( la meva tutora de pràctiques i la mestra ) que dissenyen i elaboren el pla d'estudis, organitzen els grups, les matrícules, acompanyen els alumnes a examinar-se, fan els els horaris, realitzen les sessions, atenen a l'alumnat amb dificultats tant a nivell acadèmic, social com personal... És a dir, durant aquest temps he pogut observar el gran nombre de tasques que desenvolupen a l'aula d'adults aquestes dues professionals i el alt grau d'exigència envers la feina ben feta.

Jo durant aquest temps d'observació, he estat amb l'alumnat del GES ( l'alumnat que es prepara per assolir el Graduat en Educació Secundària ). Hi ha alumnes de 17 anys en amunt, cadascú amb els seus interessos, amb les seves dificultats i entrebancs al llarg de la seva vida acadèmica, alguns amb dificultats serioses d'aprenentatge, d'altres amb dificultats de relació social, de desestructuració familiar, amb greus situacions econòmiques, de salut... El fet d'aglutinar tota aquesta varietat d'alumnat i plantejar unes sessions amb uns objectius a assolir és una de les tasques més complexes que he pogut observar. Hi ha hagut sessions que a partir de la lectura d'un tema, s'ha creat un debat en el qual, molts s'han sincerat i han exposat la seva situació. Aquestes sessions s'han enfocat més des de la banda psicopedagògica que acadèmica amb la finalitat de poder ajudar a aquest alumnat en el seu propi procés d'ensenyament-aprenentatge així com de desenvolupament personal. També hi ha hagut moments en què certs alumnes no han pogut assistir a les sessions a causa de diferents problemes familiars i personals...I és que... malgrat que el nombre d'alumnes matriculat és força alt ( uns 35 alumnes ), l'assistència a l'aula ha estat oscil·lant entre 10 i 17 alumnes. 

L'assistència és un dels temes que més hem tractat amb la tutora de pràctiques i és que hi ha un bon nombre d'alumnes que no venen a les sessions perquè aquell dia "no en tenen ganes o tenen  altres coses millors que fer"però n'hi ha d'altres que és per problemàtiques familiars o de salut. 

A banda de les sessions d'aprenentatge tenint en compte els continguts del GES, s'han desenvolupat altres tipus d'activitats més de caire psicopèdagògic com la xerrada de les drogues, els debats realitzats a partir de temàtiques socials, polítics i de successsos de l'actualitat, sessions més individualitzades encarades a les necessitats dels alumnes...

Cal dir que a l'hora de plantejar l'aprenentatge dels continguts que han d'assimilar, s'han utilitzat diverses orientacions metodològiques per tal de plantejar un aprenentatge més significatiu. S'han realitzat activitats en parelles, en grups, exposicions grupals, recerca d'informació i és que no s'ha d'oblidar que l'educació s'ha de basar en un plantejament per competències, en el qual, l'alumne esdevingui capaç d'integrar uns coneixements per tal de poder-los utilitzar en la seva vida quotidinana.

I ara què?

Així doncs, després de fer una observació exhaustiva del funcionament de l'aula d'adults, de les tasques de la meva tutora de pràctiques conjuntament amb les de la mestra, del funcionament de les sessions plantejades, de l'alumnat ( amb les seves dificultats, les seves aptituds, les seves necessitats i els seus interessos ), hem decidit organitzar amb la tutora de pràctiques la tasca que desenvoluparé a l'aula d'adults al practicum II que serà la d'assessorar i orientar els alumnes en el seu procés d'aprenentatge així com guiar-los en la investigació de les possibilitats d'estudi a partir de la finalització de les proves específiques ( GES, accés al cicle de grau mitjà... ) així com en la recerca d'oportunitats d'ocupació partint dels ajustos entre el perfil personal, el projecte professional i els requeriments del mercat de treball actual.

En una aula d'adults considero que la figura del psicopedagog és bàsica en tant que assessorament i acompanyament de l'alumnat  per assolir el seu propi desenvolupament en l'aprenentatge i personal. A més, hi ha altres aspectes de rellevància com el plantejament metodològic amb adults així com aspectes més concrets de socialització i de relació que considero que també són importants i que crec que puc aportar-hi noves propostes i plantejaments. Aquesta tasca es realitzarà a partir d'un treball en petits grups i individual fora de l'aula ordinària a partir de converses, resolució de tests, expressió escrita, recerca de propostes de continuïtat d'estudi i /o propostes laborals...

I és que, tal i com he explicat a l'inici de les valoracions, el fet de realitzar el pràcticum I en una aula d'adults m'ha ajudat a agafar una perspectiva diferent en l'àmbit de l'educació i a veure la importància de l'educació al llarg de la vida però amb plantejaments i propostes adequades i individualitzades tenint en compte la diversitat de l'alumnat que hi intervé.  

Voluntat, obligació o necessitat? L'Educació al llarg de la vida

Amb la meva tutora de pràctiques vam plantejar la sessió relacionada envers les necessitats dels alumnes que venen a l'aula d'adults respecte l'àmbit educatiu és a dir, per què assisteixen a l'aula i què els mou a venir. 

La sessió es va plantejar de la següent manera:

Primerament se'ls hi va donar a cadascú un fragment de 

L'Educació al llarg de la vida per tal que s'ho llegissin individualment. A continuació es va fer una lectura col·lectiva ( els fa força vergonya llegir en veu alta, alguns degut al baix nivell de velocitat lectora o al fet de no llegir de manera fluïda ) del text. Entre tots van intentar explicar el què havien entès de la lectura i a partir d'aquí la tutora va anar introduint un seguit d’afirmacions que ben aviat van ser qüestionades per part de l’alumnat i que van generar un debat.

Els objectius del debat era que els alumnes esdevinguessin conscients del seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge i de la necessitat d’aprendre com a benefici propi.

La tutora va escriure a la pissarra la primera afirmació que era el títol de la lectura Educació, hi ha un tresor amagat a dins.

Alguns no el van saber interpretar ( d’aquests, dos o tres per falta d’actitud, poques ganes de participar en un debat col·lectiu ) i d’altres van comentar que “el fet de saber et dóna poder”, “el fet d’estudiar t’obre més portes”, “ els estudis et fan més ric de coneixements “.

La segona afirmació va ser: Estudio per aprovar o estudio per aprendre

Un sector del grup d’alumnes va dir que ells bàsicament venien a estudiar, no per aprendre coneixements bàsics, sinó per aprovar el GES. D’altres van comentar que el fet d’aprendre els donava més opcions a aprovar. Un alumne va explicar que es veia que hi havia molts temes culturals i d’actualitat que no dominava així com el fet de no ensortir-se’n a l’hora de redactar un bon text, ben estructurat i sense faltes. Que abans no veia la necessitat d’aprendre-ho però que ara sí i que per aquesta raó, per ell era bàsic aprendre més que aprovar.

La tutora exercia de mediadora i d’acompanyant en el debat, reconduint-lo en els moments en què el tema es desviava o quan el debat deixava de ser col·lectiu per esdevenir un diàleg entre dos.

Finalment, la tutora va escriure una frase inacabada que ells havien de finalitzar:

Vinc a l’aula d’adults perquè...

Així com en les dues anteriors afirmacions hi havia hagut gent que no havia intervingut o que ho havia comentat en petit comitè amb el company del costat, aquí era obligatori que tothom contestés i finalitzés la frase. Un va contestar que “perquè a casa m’obliguen a venir”,un altre “perquè vull estudiar un curs i necessito el GES”, així com d’altres comentaris com “perquè per poder trobar feina he de tenir com a mínim els estudis d’ESO aprovats”, “per poder treballar en una feina diferent a la que faig”, “perquè quan era jove vaig deixar els estudis per treballar i ara veig que hi ha moltes coses que no sé”.

Aquí va ser molt interessant el comentari de la tutora fent-los veure la necessitat d’aprovar els tres àmbits del GES i aconseguir el Graduat en Educació Secundària per aconseguir una feina o altres expectatives acadèmiques però sobretot per la necessitat d’enriquir-se intel·lectualment ( expectatives personals ). I que era bàsic per aprovar el fet de ser constant i venir cada dia a les classes així com de responsabilitzar-se dels seus aprenentatges ja que, al cap i a la fi, estaven aquí a l’aula de manera voluntària per tal d’aconseguir els seus propis objectius. 

Assistència a l’aula de formació d’adults

El grup de matriculats que hi ha per presentar-se a les proves d'accés de Grau Mitjà així com a les del GES ( Graduat en Educació Secundària ) vindria a ser d'uns trenta-cinc ( matrícula de setembre ) .  

Però si es compara amb l'assistència, la realitat no és aquesta. En general a l'aula l'alumnat que hi assisteix diàriament oscil·la entre 13 i 19 alumnes. 

Realment em sorprèn aquesta manca de compromís per part d’un gran grup d’alumnes ja que tant la tutora de pràctiques com la mestra els van comentar que malgrat que l’assistència no era obligatòria ( ja que la formació per adults no ho és ) però sí que era bàsic l’assistència diària per tal de poder realitzar un aprenentatge continuat.

 Cal que l’alumnat agafi un compromís amb el seu propi procés i que es responsabilitzi tant d’assistir a les sessions, com de fer la feina que se li demana tant a l’aula com a casa així com de mantenir una actitud activa en la tasca d’aprenentatge a l’aula. De fet, tal i com remarquen les dues professionals, per tal d’assumir, assimilar i assolir els aprenentatges plantejats, cal un treball diari a l’aula i a casa així com demostrar un tarannà autònom, responsable i receptiu envers el procés i una actitud positiva vers la tasca, els professionals que hi treballen i els companys i companyes.

Amb la meva tutora hem comentat aquest tema i hem acordat que la setmana vinent a l’àrea de llengua catalana farem una intervenció en la qual es treballarà una lectura que parla sobre la formació al llarg de la vida, i es plantejarà un debat en el qual hi haurà els següents punts:

-  Per què venen a l’aula? Si hi venen de manera voluntària, per obligació o per interès?

- Com s’ho prenen ells el fet de venir al centre?

En la propera aportació ja us comentaré quines conclusions n'hem extret.

Preparant les proves del GES

Tenint en compte que dimecres i dijous de la setmana passada era la primera convocatòria per aquells alumnes que es volguessin examinar del GES ( Graduat en Educació Secundària), vam decidir amb la tutora de pràctiques que faríem una tasca psicopedagògica amb aquells alumnes que s'hi presentaven. Així que vam plantejar una sessió en la qual l'alumnat que s'hi presentava sortia de l'aula  amb la finalitat de detectar tots aquells factors ( nervis, pors, angoixa ... ) que es poden presentar en una prova d'aquestes característiques a partir d'un simulacre de prova ( resolució d'un model de prova d'una convocatòria anterior ) i un posterior debat per tal de fer un plantejament dels factors detectats i com minimitzar-los a l'hora de la veritat. 

 Així doncs, dilluns vam organitzar la sessió en dues parts: primerament ens vam col·locar en rotllana amb el grup que es presentava a la prova d'àmbit de la comunicació i vam anar resolent conjuntament un model de prova d'una convocatòria anterior de llengua catalana i literatura.  Vam fer el bloc de comprensió oral, de comprensió escrita, el bloc del funcionament de la llengua i el d'expressió escrita. Al principi es mostraven força reticents a participar en grup i ho volien fer individualment i en silenci però el fet de plantejar una sessió en la qual tots havien d'interaccionar els va obligar a ser una part activa de l'activitat i a comunicar-se entre ells. Un cop finalitzada la prova i després de resoldre dubtes que havien anat sorgint en tant que dubtes de comprensió, d'ortografia, de sintaxi... vam començar la segona part de la sessió: com ens havíem sentit treballant en grup conjuntament. Aquesta segona part va començar ja de manera més fluïda  perquè ja havien trencat el gel a la primera part. 

Alguns van sincerar-se i van comentar que eren conscients que tenien moltes mancances de base, un altre alumne va comentar que li feia vergonya parlar en català malgrat el comprengués i el parlés perfectament. Un altre alumne deia que li costava entendre el que llegia i que hi havia moltes paraules que desconeixia...  Així doncs, una part de la conversa va anar relacionada amb les dificultats que tenien en l'aprentatge i en què podien fer per millorar-ho. Alguns van comentar que era bàsic llegir i escriure molt; un altre va plantejar la necessitat de fer exercicis de mecanització per tal d'assolir l'ortografia bàsica i no fer tantes faltes; un altre comentava la dificultat a l'hora d'estructurar un text ( ja que l'expressió escrita que havia realitzat, l'havia escrit de manera desordenada i poc cohesionada ). 

La veritat és que la gran majoria va explicar com se sentia. Suposo que el fet de veure que tots tenien quelcom a millorar i el fet de plantejar-ho en grup reduït va fer que es poguessin sincerar més. 

El dimarts vam repetir la mateixa sessió utilitzant una prova de llengua castellana i literatura. L’activitat va ser molt més dinàmica, participativa i pràctica que el dia anterior. Per altra banda, la segona part de la sessió la vam enfocar en relació a  com es veien per poder fer front a les proves del GES. Va ser molt interessant la conversa que es va crear ja que van aflorar moltes pors, neguits, nervis, sensacions d’incertesa, atzar... Entre ells, a mesura que va avançar la conversa es van anar donant ànims i relativitzant el fet d’una possible prova suspesa.

Ara estem a l’espera de veure com els hi han les proves, de com s'han sentit fent-les i els resultats que han obtingut! 

I si fumem porros, què?

El curs anterior, gran part dels alumnes que venien a l'aula de formació d'adults havien consumit cannabis abans de venir i això els notava a les classes. Aquest fet va alertar a les professionals del centre i es van plantejar de quina manera es podria enfocar el tema per tal que l'alumnat no es tanqués en banda sinó que exposés els motius pels quals fumaven i quines conseqüències a curt i a llarg termini podien patir per tal que fossin responsables dels seus actes. El tema és que s'havia plantejar des de la racionalitat i no des del sensacionalisme, fet complex per l'edat de l'alumnat.

La psicòloga del centre es va posar en contacte amb un psicòleg, Jordi Bernabeu, especialitzat en atenció d'adolescents i joves, sobretot pel que fa a la prevenció en el consum de drogues i usos 2.0 (internet, xarxes socials i d’altres pantalles) per tal de plantejar una sessió respecte aquest tema i dimecres passat es va dur a la pràctica. 

Així que, la xerrada de dimecres passat, que anava adreçada bàsicament a l'alumnat matriculat al GES, es va titular : I si fumem porros, què? 

Realment es va enfocar de manera actual i propera a l'alumnat a través de vídeos, notícies de diari, cartells... i tot amb un vocabulari molt directe, entenedor, actual i clar per als oients, que van esdevenir una part activa de la conferència. 

Em va semblar molt interessant el plantejament de la xerrada. Gran part de l'alumnat es pensava que seria la típica conferència en la qual  el conferenciant se situa en una posició totalment contraposada amb els oients, en la qual l'únic objectiu és que el cannabis és dolent i que no han de fumar, i en el qual, l'únic paper que hi tenen els oients és el   sense tenir en compte els interessos o el raonament dels usuaris. La veritat és que va ser una xerrada molt dinàmica, molt reflexiva a partir de casos i fets molt actuals, molt participativa i enfocada, no des de l'acusació sinó des de la responsabilitat. 

A continuació deixo un enllaç del blog del Jordi Bernabeu ja que hi ha articles i vídeos molt interessants per tractar amb els adolescents la prevenció de dorgues, els usos 2.0, l'ús dels mètodes anticonceptius...

http://jordibernabeu.cat/i-si-fumen-porros-que-laccio-educativa-i-preventiva-davant-adolescents-consumidors-de-cannabis/

Debat

Després de realitzar la pac 1 en la qual hem reflexionat envers el context en el qual desenvolupem les pràctiques hem dedicat tota la setmana a canviar opinions i reflexions en un debat amb els companys i companyes que coincidim a l'assignatura del Pràcticum. 

A partir de dues preguntes de reflexió que tots hem plantejat, s'ha organitzat el debat en quatre àmbits:

• Educació formal no formal
• Inserció laboral
• Motivació dels alumnes
• Socialització

Jo vaig plantejar "com es pot fer un bon acompanyament en l’aprenentatge i el desenvolupament a aquell alumnat adult que durant tota la seva escolaritat bàsica ha estat etiquetat com un mal alumne, un alumne gandul, amb poques ganes de treballar, desmotivat i que sempre tingut uns resultats acadèmics negatius?" situat a l'àmbit de la motivació dels alumnes. 

Val a dir que hem reflexionat força envers aquest tema ja que s'ha comentat el concepte de l'etiquetatge en l'educació primària així com en les famílies, hem parlat de la importància de no fer judicis de valor ni deixar que sigui el propi alumne qui s'autoetiqueti. M'ha agradat molt com s'ha enfocat ja que tots els companys ho han enfocat des de la seva experiència i de la realitat que copsen. 

En aquest àmbit una companya ha plantejat un tema molt relacionat amb l'anterior i és el fet que veure que no aprens,  desmotiva. I això provoca  baixes en l'educació secundària i de retruc  es crea la necessitat de recórrer a l'aula de formació d'adults per reprendre el camí. 
En aquest cas s'ha plantejat la necessitat de realitzar un aprenentatge vertaderament significatiu i competencial, un aprenentatge que sigui útil per a l'alumnat i que pugui aplicar en seu context més immediat. A més, cal una metodologia adequada a la realitat, utilitzant les noves tecnologies i els treballs en equip en detriment de la metodologia tradicional en què el mestre és qui ho sap tot. 

La meva segona aportació no l'he pogut ubicar tan bé com l'anterior en un dels àmbits proposats. Està plantejada en relació a les tasques del psicopedagog.
"Quin és el millor criteri a l’hora de planificar el programes de continguts, la metodologia a seguir així com la organització de l’horari i la coordinació entre els diferents professionals?"
M'ha agradat molt la resposta d'una companya que ha dit que el millor criteri és tenir en compte les necessitats del conflicte. 
Personalment crec que és molt complicat planificar, oganitzar i coordinar programaris de contiguts així com metodologies quan s'ha de debatre en equips de treball. La tasca de reconduir i treure'n conclusions per avançar la trobo complicada però molt interessant. 

A banda de les dues preguntes que he proposat jo, n'hi han hagut de molt interessants com la d'una companya que comentava que al centre on fa les pràctiques es valora molt positivament la tasca de la psicopedagoga i jo li he contestat que si la psicopedagoga del  centre està ben considerada és perquè s'ho mereix, és a dir, perquè amb el temps s'ha guanyat el respecte i la confiança de les persones que venen al centre i perquè la tasca que desenvolupa es valora positivament. Aquest comentari m'ha fet pensar en la importància de la feina ben feta i de la professionalitat.

També m'ha semblat interessant la pregunta d'un company en relació a si hi ha d'haver pla d'acollida en un centre ( no només pels alumnes sinó també pels professionals ). Els comentaris en general han estat molt semblants i és que quan t'acullen bé en un centre, un s'hi familiaritza més ràpidament i amb més facilitat pot desenvolupar la seva tasca. 

Realment ha estat un debat molt intens, productiu i reflexiu!

Realització del Pràcticum a l'Aula de Formació d'Adults d'Arenys de Mar

Em  dic Gemma Solsona i sempre he estat vinculada a l’àmbit escolar. Actualment exerceixo com a mestra   ( tutora de 6è ) en una escola pública .

 A l’hora de plantejar les pràctiques em vaig decantar per la formació d’adults ja que és un context molt diferent a l’anterior, on els alumnes hi venen de manera voluntària, no només per actualitzar la seva formació i obtenir titulacions, sinó que hi troben un espai per participar de forma igualitària per compartir experiències, per estudiar i per créixer i proposar-se nous objectius. A més, l’alumnat és molt divers ( tant a nivell d’edat com cultural i social ) i això permet veure quins interessos té cadascú així com les facilitats i les dificultats que mostren. 

Cal dir que molts dels alumnes que hi assisteixen estan en risc de quedar excloses, i poder assistir a l’aula d’adults a formar-se significa per ells una gran oportunitat per adquirir aquelles competències que els permetin accedir al món laboral en millors condicions, poder tornar a plantejar-se la continuació del seus estudis i, a més, tenir la possibilitat de desenvolupar-se en un món cada cop més complex, en què es necessiten competències i habilitats noves.