Tenint en compte que dimecres i dijous de la setmana
passada era la primera convocatòria per aquells alumnes que es volguessin
examinar del GES ( Graduat en Educació Secundària), vam decidir amb la tutora de pràctiques que faríem una tasca psicopedagògica amb aquells alumnes que s'hi presentaven. Així que vam plantejar una sessió en la qual l'alumnat que s'hi presentava sortia de l'aula amb la finalitat de detectar tots aquells factors ( nervis, pors, angoixa ... ) que es poden presentar en una prova d'aquestes característiques a partir d'un simulacre de prova ( resolució d'un model de prova d'una convocatòria anterior ) i un posterior debat per tal de fer un plantejament dels factors detectats i com minimitzar-los a l'hora de la veritat.
Així doncs, dilluns vam organitzar la sessió en dues parts: primerament ens vam col·locar en rotllana amb el grup que es presentava a la prova d'àmbit de la comunicació i vam anar resolent conjuntament un model de prova d'una convocatòria anterior de llengua catalana i literatura. Vam fer el bloc de comprensió oral, de comprensió escrita, el bloc del funcionament de la llengua i el d'expressió escrita. Al principi es mostraven força reticents a participar en grup i ho volien fer individualment i en silenci però el fet de plantejar una sessió en la qual tots havien d'interaccionar els va obligar a ser una part activa de l'activitat i a comunicar-se entre ells. Un cop finalitzada la prova i després de resoldre dubtes que havien anat sorgint en tant que dubtes de comprensió, d'ortografia, de sintaxi... vam començar la segona part de la sessió: com ens havíem sentit treballant en grup conjuntament. Aquesta segona part va començar ja de manera més fluïda perquè ja havien trencat el gel a la primera part.
Així doncs, dilluns vam organitzar la sessió en dues parts: primerament ens vam col·locar en rotllana amb el grup que es presentava a la prova d'àmbit de la comunicació i vam anar resolent conjuntament un model de prova d'una convocatòria anterior de llengua catalana i literatura. Vam fer el bloc de comprensió oral, de comprensió escrita, el bloc del funcionament de la llengua i el d'expressió escrita. Al principi es mostraven força reticents a participar en grup i ho volien fer individualment i en silenci però el fet de plantejar una sessió en la qual tots havien d'interaccionar els va obligar a ser una part activa de l'activitat i a comunicar-se entre ells. Un cop finalitzada la prova i després de resoldre dubtes que havien anat sorgint en tant que dubtes de comprensió, d'ortografia, de sintaxi... vam començar la segona part de la sessió: com ens havíem sentit treballant en grup conjuntament. Aquesta segona part va començar ja de manera més fluïda perquè ja havien trencat el gel a la primera part.
Alguns van sincerar-se i van comentar que eren conscients
que tenien moltes mancances de base, un altre alumne va comentar que li feia
vergonya parlar en català malgrat el comprengués i el parlés perfectament. Un
altre alumne deia que li costava entendre el que llegia i que hi havia moltes
paraules que desconeixia... Així doncs, una part de la conversa va anar
relacionada amb les dificultats que tenien en l'aprentatge i en què podien fer
per millorar-ho. Alguns van comentar que era bàsic llegir i escriure molt; un
altre va plantejar la necessitat de fer exercicis de mecanització per tal
d'assolir l'ortografia bàsica i no fer tantes faltes; un altre comentava la
dificultat a l'hora d'estructurar un text ( ja que l'expressió escrita que
havia realitzat, l'havia escrit de manera desordenada i poc cohesionada ).
La veritat és que la gran majoria va explicar com se
sentia. Suposo que el fet de veure que tots tenien quelcom a millorar i el fet
de plantejar-ho en grup reduït va fer que es poguessin sincerar més.
El dimarts vam repetir la mateixa sessió utilitzant una
prova de llengua castellana i literatura. L’activitat va ser molt més dinàmica,
participativa i pràctica que el dia anterior. Per altra banda, la segona part
de la sessió la vam enfocar en relació a com es veien per poder fer front a les proves
del GES. Va ser molt interessant la conversa que es va crear ja que van aflorar
moltes pors, neguits, nervis, sensacions d’incertesa, atzar... Entre ells, a
mesura que va avançar la conversa es van anar donant ànims i relativitzant el
fet d’una possible prova suspesa.
Ara estem a l’espera de veure com els hi han les proves, de com s'han sentit fent-les i
els resultats que han obtingut!
No hay comentarios:
Publicar un comentario