CONCLUSIONS FINALS

Conclusions finals

Durant l’estada a l’Aula d’Adults, he de dir que hi ha hagut molts moments i moltes situacions que m’han fet reflexionar envers la meva tasca  així com envers la previsió  de la intervenció del meu projecte.

Una de les coses que valoro més és poder haver fet les pràctiques en el mateix centre que al Pràcticum I ja que he pogut copsar l’evolució dels alumnes així com del funcionament del centre i poder plantejar la meva proposta de treball.

Durant aquest temps, he après a plantejar un nou enfocament del procés educatiu així com també he après a valorar l’aprenentatge al llarg de la vida. Val a dir que inicialment tenia una imatge una mica distorsionada del que era una aula d’adults. Ara puc comprendre quines són les dificultats o mancances que tenen alguns dels alumnes que venen i quines són les motivacions i il·lusions que els empenyen a replantejar-se el seu aprenentatge.

Els meus dos objectius eren força clars: ajudar a l’alumnat en el seu desenvolupament ( ja que havíem copsat que moltes de les dificultats per les quals passaven els alumnes els impedien dur un procés educatiu sense alts-i-baixos ) així doncs, realitzar una tasca d’escolta activa i dissenyar i dur a la pràctica el Projecte, I ara què? enfocat a guiar a l’alumnat en el seu futur ( tant laboral com acadèmic ) un cop aprovat el Graduat en Educació Secundària ( GES ).

La veritat és que ha estat molt gratificant ja que m’he sentit útil i he pogut aprendre molt d’un procés enfocat a la orientació educativa i el treball amb adults. Tanmateix, un dels entrebancs que m’he trobat és l’assistència intermitent de l’alumnat ( hi havia dies que a l’aula hi havia 10 alumnes, d’altres 4 i d’altres 18… ) ja que hi ha hagut sessions plantejades que anaven molt relacionades. També ha estat complicat, sobretot a l’inici, que els alumnes t’agafessin confiança per a poder fer una bona escolta activa i donar-los les eines i estratègies bàsiques per enfocar  les dificultats plantejades. Comentar que també m’ha semblat molt pràctic esdevenir guia en l’aprenentatge en sessions més acadèmiques com els treballs en grup, la recerca, elaboració d’eixos…

Valoro molt positivament la tasca que desenvolupen al centre la mestra i la tutora de pràctiques ja que esdevenen pilars en el procés i han esdevingut guies en les meves pràctiques, fent-me sentir com una professional més al centre.

Finalment, esmentar les dificultats que he tingut a nivell personal per tal d’actualitzar el blog. Evidentment, totes les sessions estaven registrades a la llibreta de pràctiques però no ho he pogut plasmar progressivament i al dia al blog .Tot i així, les practiques finalmente estan reflectides al blog amb la seva totalitat i amb el màxim de detall possible.

Considero el blog com un espai molt  interactiu per tal de poder compartir les experiències dels companys i companyes que realitzem el Practicum en el mateix o diversos àmbits de la Psicopedagogia. 

21 de maig últim dia L'educació és l'arma més poderosa per canviar el món

21 de maig

Dimecres 21 de maig va ser l’últim dia per a la realització del projecte. De fet, va ser el dia del tancament del projecte. Vam dedicar la sessió a fer un col·loqui per parlar, valorar i compartir les experiències viscudes conjuntament. Jo els vaig comentar que els meus dos principals objectius eren l’escolta activa ( ajudar-los a endreçar les seves cabòries i a guiar-los per aconseguir uns bons hàbits de treball i el projecte I ara què?, enfocat als nous camins que emprendran un cop aprovin el Graduat d’Educació Secundària. Alguns van comentar que el fet de ser jove els havia facilitat la proximitat a l’hora de sincerar-se. Un altre va explicar que li havia anat molt bé les sessions enfocades a saber realment què li agrada i en què pot destacar per empendre un nou camí. N’hi va haver un parell que van agrair l’ajuda a l’hora d’organitzar-se.

La veritat és que va ser una sessió interessant i molt agraïda. Tanmateix, els vaig comentar que per encarar nous camins, era bàsic l’estudi i l’esforç diari per poder aprovar els tres àmbits del GES.

Malgrat finalitzar les pràctiques dimecres, jo continuaré anant a l’escola d’adults. La setmana següent és la última abans d’encarar les proves del GES i crec que és bàsic anar-hi per donar-los suport i ajudar-los en aquesta recta final ( i sobretot, intentar calmar-los i ajudar-los a asserenar-se i veure-ho tot més clar ).

L´ última frase que els hi vaig dir és que : 

14 i 19 de maig Cap a on anem?

14 de maig  

És sorprenent veure que quan hi ha interessos i motivacions, els individus responem. Dimecres 14 de maig no en va faltar cap dels que van fer el  qüestionari la sessió anterior. De fet, va venir un alumne més que el va fer en aquell moment.

A cada alumne li vaig donar els resultats del seu qüestionari. És un PDF que es genera després de fer el qüestionari on-line i és força complet i visual. 

Per a l’obtenció dels resultats, es tenen en compte aquests quatre factors:

• Aptituds
• Interessos
• Personalitat
• Valor ocupacionals

Penjo unes imatges dels resultats d’una alumnaperquè us en feu a la idea. 

Es van estar mirant bé els resultats obtinguts ( tant els gràfics, com els comentaris, com les sortides que podien tenir ). Entre ells també es  van mirar els resultats obtinguts.

Mentrestant, jo vaig dedicar quinze minuts per alumne ( en van ser tres ) a comentar en privat els resultats que havien obtingut.

En general, dos dels tres alumnes, el resultat era força evident. Tanmateix, l’altre em va sorprendre. Un alumne de 18 anys, tímid i vergonyós, li va sortir que el que li agradaria seria treballar per ajudar als altres ( gent gran, nens... ). Va ser sorprenent la seva reacció ja que em va dir que durant l’estiu havia estat cuidant la seva àvia ( que tenia mobilitat reduïda ) i que l’experiència li havia agradat.  

Com que no vam tenir més temps, vam acordar continuar les valoracions individuals durant la següent sessió, el dilluns 19 de maig.

Dilluns 19de maig vaig aprofitar la sessió per dedicar-la a aquells alumnes amb qui encara no havíem comentat els resultats del qüestionari. Alguns ho havien ensenyat als seus familiars i els hi havien fet comentaris varis en relació a com encarar el seu futur.

Realment van ser dues sessions molt productives. Alguns se’n van anar amb alguna idea clara de per on podien tirar, en canvi algun altre, estava més perdut que al principi.

12 de maig Aula d'informàtica, naveguem i Qüestionari

Dilluns 12 de maig 

Dilluns 12 de maig hem iniciat ja la tercera fase del projecte.  Els alumnes que han vingut, que en són 7, els reuneixo a la sala d’informàtica del centre i els explico el funcionament de les últimes sessions. Avui els donaré diferents adreces enfocades al seu futur ( a nivell acadèmic i a nivell professional ) amb la finalitat que es familiaritzin amb aquest material on-line i investiguin.

Després, individualment hauran de respondre al qüestionari que plateja la web del gencat.cat en l’apartat d’Orientació :Estudiar a Catalunya.  Els adverteixo que és un qüestionari força llarg ( té 93 preguntes ) i que han de contestar segons els ítems següents: gens, poc, bastant, molt.  És important que llegeixin bé les frases i que reflexionin abans de contestar.  

La primera part de la sessió fan cerques i naveguen per les webs sense massa complicacions. Tanmateix, hi ha més dificultats a l’hora de respondre el qüestionari ja que hi ha preguntes llargues, algunes de repetitives... i l’atenció i la concentració dels alumnes ja no és la mateixa. 

• Què estudiar?
• Accés al Qüestionari

El resultat del qüestionari se’ls hi diu que se’ls hi donarà a la propera sessió ( així que segur que vindran ). 

Recull web

Recull de pàgines web on trobar informació sobre la orientació educativa i professional. 

Experiències

Món laboral

Orienta't

Què puc estudiar?

3a fase del projecte

La 3a fase de les practiques es la fase de conclusió. Els objectius plantejats són:

·         Assessorar i orientar els alumnes perquè prenguin decisions encertades  sobre el seu futur professional tenint en compte les seves necessitats i interessos

·         Oferir-los assessorament personal, acadèmic i professional i donar-los formació i informació sobre estratègies en la recerca d’oportunitats en l’àmbit acadèmic o altres camps professionals i/o laborals.

I Aquesta serà la proposta que es realitzarà:

Tenint en compte els qüestionaris i les entrevistes individuals, s’uniran aquelles que tinguin afinitats o a nivell acadèmic o a nivell laboral i  se’ls hi donaran eines per a poder cercar la informació necessària i assessorament envers les possibles sortides que poden tenir en relació a les seves necessitats. 

 Es farà un col·loqui en el qual se’ls hi demanarà als alumnes si els ha estat útil aquesta introspecció personal per tal de conèixer-se una mica més ells mateixos i saber quins possibles camins poden seguir i compartir les possibles propostes acadèmiques i /o laborals són les més interessants en relació als seus interessos i necessitats. 

5 i 7 de maig Simulacres

5 i 7 de maig

Aquesta setmana hem dedicat les dues sessions ( el dilluns 5 de maig i dimecres 7 de maig ) a fer dos simulacres d’examen.

Web amb models de proves

El dilluns 5 de maig els alumnes van fer la prova que de l’àmbit de ciències socials ( on hi entra Història i Geografia ) de l’anterior convocatòria. La meva tasca va ser anar passant mentre els alumnes feien la prova i anar resolent els dubtes que els hi podien sorgir tant a nivell de comprensió de l’enunciat com en les respostes que donaven. Cal esmentar que aquestes proves són força competencials i les activitats van relacionades i encadenades. El que els va passar a alguns alumnes va ser que com que l’enunciat era tan llarg, no sabien exactament què els demanen.  També em vaig fixar en com s’expressaven a nivell escrit. Alguns d’ells, la lletra és força inintel·ligible, d’altres, fan faltes d’ortografia que ja haurien d’estar assolides. D’altres utilitzaven un vocabulari força pobre. També cal comentar que hi havia tres alumnes que en general havien contestat de manera  força coherent, amb un vocabulari específic i de manera força entenedora i clara.

Pel que fa a dimecres 7, la prova que van realitzar ( en tant que simulacre ) va ser de l’àmbit de llengües ( només la de Llengua Catalana ).  En aquesta prova i a una part de comprensió oral. Vaig ser jo qui els va llegir les tres vegades el fragment radiofònic de la part de la comprensió oral. Els vaig recordar que abans que es comenci a llegir el fragment, ells han de fer una ullada a totes les preguntes per saber de què anirà el fragment oral i així tenir unes nocions bàsiques del tema. Després de la comprensió oral, individualment van anar realitzant la prova. La meva tasca va ser la mateixa que en la sessió anterior. Anava ajudant i donant pautes a aquells alumnes que tenien algun dubte. La part que se’ls hi va fer més feixuc va ser la part de l’expressió escrita. La gran majoria se la va deixar per al final. Jo els vaig recordar que és un dels apartats de la llengua que més punts val ).

En general, és en l’expressió escrita on tenen més dificultats. Els costa força escriure el que volen explicar. 

28 i 30 d’abril

28 i 30 d’abril

Per qüestions d’organització, es van dedicar les sessions dels dies 14 i 22 a l’enfocament de les entrevistes individuals del Projecte I ara què? (  en la planificació inicial aquestes sessions s’havien de dur a terme els dies 28 i 30 ).

Val a dir que a vegades, les sessions s’han modificat o canviat en funció de les necessitats del moment.

El dilluns 28 d’abril i el dimecres 30 els he dedicat a treballar independentment del grup classe amb tres alumnes que es volen presentar per les proves d’accés a grau mig.  Amb ells hem repassat les proves de convocatòries anteriors, hem fet conjuntament exercicis relacionats amb la comprensió lectora i gramàtica, activitats de geografia ( situació d’elements en un planisferi, anàlisi d’una piràmide de població... ). També hem dedicat una part de la sessió a l’escolta activa conjunta en tant que els hi he preguntar quina era la motivació per accedir al grau mig, si es veien preparats per a assolir les proves, com s’organitzaven l’estudi a casa...

Al principi ha estat una conversa força superficial ja que eren tres alumnes amb unes inquietuds força diferents i amb poca comunicació entre d’ells però a mesura que ha anat avançant i que les preguntes s’han anat enfocant en l’aprenentatge personal, en el seu dia a dia i veien que els comentaris d’uns i dels altres no eren massa diferents, s’han anat relaxant i han compartit molts comentaris junts.

ESFORÇ, TENACITAT I IL·LUSIÓ

REFLEXIÓ

 Tinc ganes d’expressar una opinió que ja la vaig comentar a principis de curs amb l’esperança que canviaria però no ha succeït. En refereixo a l’assistència, a manca de constància i  treball diari de l’alumnat. Actualment m’atreviria a dir que són tres alumnes els que venen diàriament a les classes. La resta venen esporàdicament i la gran majoria sense cap excusa aparent. Durant aquest pràcticum II he anat a l’aula d’adults en diferents sessions ( dilluns, dimarts, dimecres i dijous ) amb l’objectiu de veure quina era l’assistència durant tota la setmana. I malauradament, és intermitent. Un dia 6 alumnes, un altre 11, un altre 4, un altre 15... A aquestes alçades de curs que estan a un mes exacte per examinar-se del GES; ara, que és quan més s’haurien de posar les piles i fer un spring en la recta final de curs i... res.

Aquesta reflexió l’hem fet sovint amb la mestra i la tutora de pràctiques i malgrat transmetre-ho als alumnes, ells continuen amb la mateixa dinàmica. Cal que siguin conscients de la necessitat d’assistir a les classes per tal de treballar els continguts que han d’assolir i fer la feina pertinent. Els queda un mes, un mes i s’examinen i... tinc la certesa que aquells que han estat tenaços i constants seran els que aprovaran més d’un àmbit del GES, la resta, amb sort n’aprovaran algun d’àmbit però poca cosa més...  Em sap greu tenir aquest pensament tan negatiu però és que considero bàsic i clau el treball diari, l’esforç i sobretot les ganes i la il·lusió per aconseguir uns objectius, per aconseguir una meta. 

23 i 24 d'abril

      23 d'abril i 24 d'abril

El dia 23 d’abril vam aprofitar que era Sant Jordi per enfocar l’àrea de llengua catalana a fer una recerca en petits grups d’escriptors catalans tant de narrativa com de poesia. 

http://www.escriptors.cat/index_dautors

Jo vaig centrar-me amb un grup de tres  alumnes. Primerament van buscar-ne deu a partir de les premisses donades per la mestra. Jo els vaig ensenyar a elaborar i a organitzar en un eix cronològic els escriptors que havien buscat. Els va costar força organitzar-ho tot en una línia numèrica. Després cadascú va seleccionar un poema o fragment d’un llibre i el va recitar en veu alta. Un grup va escollir el poema d'Estimada Marta de Miquel Martí Pol, un altre La pell de brau de Salvador Esrpriu...

La meva tasca bàsicament va ser acompanyar-los en l’aprenentatge i guiar-los en l’elaboració de l’eix.

El dimecres 23 va ser un dia “molt literari”, en canvi el dijous 24 a l’hora de matemàtiques vaig centrar-me amb aquella alumna amb dificultats en la resolució de la resta portant. Ella em va comentar que ja se’n ensortia però que “ se’m fa una muntanya quan he de resoldre problemes perquè no entenc  el què em demanen i no sé quines operacions fer”.

Comentaris com aquest em fan reflexionar sobre quin procés d’ensenyament- aprenentatge han tingut certs alumnes. En aquest cas, queda clar que l’alumna té dificultats en la comprensió lectora i evidentment això repercuteix en tots els altres àmbits acadèmics. Aquestes  llacunes de base ( comprensió lectora, resolució de problemes, operacions bàsiques ) sobretot l’estan afectant a nivell personal ja que està desanimada i té la sensació que no aprovarà el GES. 

Aprenentatge a l’aula d’adults... i després què? 7, 9 , 14 i 22 d’abril

Aprenentatge a l’aula d’adults... i després què?  7, 9 , 14 i 22 d’abril

Tal i com vaig dissenyar a l’hora de plantejar el projecte, una altra de les tasques a dur a terme anava enfocada cap a la orientació. La gran majoria de l’alumnat que ve a l’aula d’adults no tenen clar cap a on encarar la seva carrera ( tant a nivell acadèmic com laboral )  Així que vaig enfocar les tres primeres sessions ( fase inicial ) a assolir els següents objectius:

o        Conèixer els principals interessos i motivacions de l’alumnat.

o        Conèixer els dubtes i preocupacions de l’alumnat envers el seu procés acadèmic i/o laboral.

o        Crear un clima acollidor per tal que l’alumnat se senti còmode en aquest ambient i pugui sincerar-se.

La primera sessió ( 7 d’abril ) es va plantejar tenint en compte la presentació a l’alumnat del Projecte: Aprenentatge a l’aula d’adults... i després què? amb la finalitat que prenguessin constància que durant unes sessions determinades es realitzaria un assessorament enfocat a la orientació acadèmica i professional.

Val a dir que l’assistència a l’aula aquell dia va ser força minoritària així que a la següent sessió s’hauria de fer quatre pinzellades de la presentació.

La sessió va començar  proposant a l’alumnat que pensessin quines possibles sortides creuen que podrien tenir si aprovessin el GES o si no l’aprovessin tant a nivell acadèmic com laboral. Vam obrir un torn de paraules i van anar a notant a la pissarra totes les propostes que anaven sortint.

“ Jo tinc molt clar que quan aprovi, faré un Cicle formatiu relacionat amb turisme”.

“ Jo encara no sé que faré però vull treballar”.

“ A mi m’agradaria fer alguna cosa de cuina o relacionada amb cuidar gent gran”

“ Jo no sé que faré però m’agrada tot el tema de maquillatge i perruqueria”

Aquestes van ser algunes de les aportacions fetes. Tots van anar escoltant els comentaris dels companys i en algun moment es va obrir un debat ja que alguns tenien amics que havien fet un cicle formatiu de maquillatge, un altre d’ajuda a la gent gran...  La sessió va ser interessant ja que hi va haver alumnes que normalment a les classes no parlen gaire que  van donar la seva opinió i fins i tot algun consell.

La segona sessió ( 9 d’abril ) la vam començar fent quatre pinzellades del projecte que duríem a terme i recordant com havia anat la sessió i els vaig comentar que els passaria un qüestionari  que haurien de respondre de manera individual en el qual hi havia preguntes relacionades amb el seu expedient acadèmic, els seus interessos... per tal d’esbrinar si tenien o no clar el camí que volien seguir i quines eren les seves motivacions, tant en una continuació d’estudis o en una entrada al món laboral.

Els dies 9,  14 i 22 d’abril les vaig dedicar a realitzar les entrevistes individuals d’uns quinze - vint minuts aproximadament tenint davant el qüestionari que havien realitzat. Tot i que a l’hora de planificar el projecte  havia previst dedicar-hi una sessió, en vaig dedicar dues degut al volum d’entrevistes.  

Entre les tres sessions vaig realitzar 11 entrevistes. A excepció d’un home que ja té una feina i que a més té intenció d’obrir un negoci, la gran majoria eren alumnes d’entre 18 i 20 anys amb una situació i un passat molt semblants. La gran majoria havien tingut una etapa  complicada a  l’institut  ( problemes de relació, falta d’hàbits d’estudi, dificultats en l’aprenentatge... ) i alguns d’aquests se’ls hi sumava problemes familiars ( des de l’àmbit econòmic, com estructural..., alguns no es parlaven amb els pares, d’altres tenien baralles continues amb els familiars... ).  En general tots coincidien en la pregunta: per què has decidit treure’t el GES?    Argumentaven que en molts llocs on havien anat a demanar feina els hi havien demanat com a requisit mínim el GES i “ és que ara mateix, sense el GES no t’agafen en lloc”. Un altre contestava que ara “ treballo en un bar i vull fer un cicle formatiu per buscar una feina que m’ompli  més relacionada per exemple amb estètica o perruqueria”

La valoració que en faig és que van ser entrevistes força breus i que no vam tenir massa temps per aprofundir en els temes però que va anar bé per començar a treballar aquells conceptes rellevants i tenir una idea bàsica i general de cada alumne. 

L'Orientació Educativa

Tenint en compte les següents sessions a realitzar van enfocades al Projecte: Aprenentatge a l’aula d’adults... i després què?, crec convenient fer quatre pinzellades teòriques respecte el tema.

L’Orientació educativa és la disciplina que estudia i promou les capacitats pedagògiques, psicològiques i socioeconòmiques de l’ésser humà amb el propòsit de vincular el desenvolupament condicionat personal amb el desenvolupament social del país.

L'Orientació Acadèmica i Professional és una de les àrees prioritàries de l'Orientació psicopedagògica i la finalitat bàsica és la de facilitar la presa de decisions de la cada alumne respecte el seu itinerari, tant acadèmic com professional. Els aspectes a desenvolupar en l'Orientació Acadèmica -professional són el coneixement de si mateix ( aptituds , interessos, personalitat , valors, rendiment ); la informació acadèmica i professional i sobretot el procés de presa de decisions.

Així doncs, l’Orientació és un procés d’ajuda sistemàtica i professional a un subjecte, mitjançant tècniques psicopedagògiques i factors humans per a que es conegui i accepti més a sí mateix i a la realitat que l’envolta, aconsegueixi el desenvolupament de totes les seves capacitats i possibilitats, assoleixi una major eficiència intel·lectual, professional i personal i es relacioni més satisfactòriament amb ell mateix i amb els altres. Tracta d’orientar-lo en la cerca de la veritat integradora de la seva vida, en la decisió professional més acord amb les seves aptituds en l’assumpció dels seus propis valors en relació a la vida.  L’objectiu de l’orientació és el desenvolupament personal acadèmic i professional del subjecte. Tota orientació ha de preocupar-se sistemàticament del desenvolupament de les persones, ajudant-les a actualitzar les seves potencialitats. 

1a setmana d'abril Sessions individualitzades

1a setmana d’abril

Durant aquesta setmana he realitzat dues sessions individualitzades enfocades a l’escolta activa.

La primera va ser el dilluns 31 de març amb un alumne que ve al centre de manera intermitent. La tutora de pràctiques em va dir si podia dedicar-li la sessió ja que el veia molt perdut tant a nivell acadèmic com personal.

Al principi es va mostrar molt reticent ja que es pensava que tenia alguna cosa a veure amb l’assistent social. Li vaig explicar quina era la meva tasca al centre i a poc a poc es va anar tranquil·litzant. És un alumne d’uns vint anys que no té clar cap a on anar. No té ganes d’estudiar i ha anat a buscar feina però li exigeixen tenir el GES i per aquesta raó està matriculat. No és un alumne constant i no està motivat. Venir a l’aula d’adults és un suplici perquè “no em concentro i el temari és molt complicat”.  

Li he proposat que si ve més sovint l’ajudaré en aquells continguts que no entengui i que no hagi treballat mai però que necessito el seu compromís en tant que constància a l’hora de venir a les sessions. No m’assegura res però em diu que li ha anat bé la conversa que hem mantingut.

La segona sessió va ser el dimecres 3 d’abril, amb aquella alumna que fa un parell de setmanes que venia desmotivada a l’aula ja que tenia problemes familiars. La veritat és que després d’aquella sessió no havia vingut més així que tal i com vam acordar amb la tutora, el dia que vingués a l’aula d’adults, tindríem una conversa.

Em va explicar que havia trobat feina en una pizzeria del poble i que com que estava tan cansada, no venia a l’aula. Deia que les relacions amb la família havien millorat bàsicament perquè “com que ara treballo no estic a casa i així no em controlen”. Vam parlar del tema d’agafar un compromís tant amb la feina ja que havien confiat amb ella com amb les classes. Que era bàsic que es traiés el GES ja que així segurament en un futur tindria moltes més opcions en tant que oportunitats laborals potser més adequades a les seves necessitats i interessos.

La veritat és que la vaig veure més contenta tot i que molt poc interessada en els estudis. 

Del 24 al 28 de Març Treball en grup

La setmana del 24 al 28 de març ha estat enfocada bàsicament al treball en grup.

El dilluns 24 vam dedicar la sessió de ciències socials a treballar en grup. En grups de tres ( es van crear 4 grups de 3 alumnes ) van haver de situar en una fitxa donada ( era un mapa mundi ) diferents elements físics i polítics. Aquesta activitat s’havia de dur a terme utilitzant l’Atles. Molts dels alumnes no sabien utilitzar les coordenades dels atles. La mestra i jo vam anar passant grup per grup i vam anar donant instruccions de com dur a terme la tasca.

 Jo em vaig quedar amb un grup que s’havia quedat força endarrerit, que no se n’ensortia a l’hora de trobar els elements i que entre ells no hi havia gaire bona entesa. Primer vam organitzar quins elements eren relacionats amb el mapa físic i quins amb el mapa polític. Després vam organitzar quina tasca havia de desenvolupar cadascú i finalment ho vam posar en comú amb els altres grups.

Realment hi ha molts beneficis a l’hora de treballar en grup però com que no hi estan acostumats, cap anar-los guiant en el procés. Un dels beneficis és que millora de les habilitats socials. Els alumnes aprenen a  desenvolupar la capacitat d’arribar a acords, es facilita la comunicació i la participació activa de tot els components del grup, s’ajuden entre ells i aprenen a demanar ajut quan els hi cal. A més, valoren el propi treball en grup mantenint unes relacions personals satisfactòries i pot ajudar a incrementar la qualitat de l’aprenentatge tot afavorint  l’adquisició de coneixements a través de la interacció entre els i les alumnes.

El dimecres 26 a la sessió de llengua catalana la mestra va decidir fer un “ simulacre”. Els va passar una prova de GES de l’any anterior de llengua catalana. Com que hi ha un grup amb força dificultats tant en l’àmbit de comprensió lectora com en l’àmbit d’expressió escrita així com del funcionament de la llengua se’m va proposar que agafés aquest grup i conjuntament anéssim realitzant la prova tot parant atenció a aquells continguts més complicats. Pel que fa a la comprensió lectora,  sobretot anava relacionat amb les preguntes en què la resposta no es trobava literal al text i que l’havien de deduir . Pel que fa a l’expressió escrita, entre tots van elaborar un  text seguint els paràmetres establerts i donant èmfasi a la coherència i a la cohesió del text. Vaig poder comprovar que feien moltes faltes ortogràfiques, la gran majoria molt bàsiques i vam acordar que setmana següent ens dedicaríem a treballar les normes ortogràfiques bàsiques de manera més detallada.

En general, els alumnes del grup van dir que la prova els havia semblat força difícil i ( “això que l’hem fet en grup i que tu ens has ajudat)”.

 Vam estar comentant amb la mestra i amb la tutora de pràctiques, les dificultats en l’aprenentatge dels alumnes i sobretot les mancances de base que tenien. 

Del 17 al 20 de Març

La setmana del dia 17, 18 i 20 de Març  va ser força intensa. Mentre la resta de companys realitzaven les sessions a l’aula ordinària relacionades amb l’aprenentatge dels continguts curriculars del GES,  la meva tutora em va proposar el primer dia que fes una sessió individual amb una alumna de divuit anys que feia dies que venia desanimada a l’aula i que en algun moment havia comentat a nivell de grup classe les seves desavinences amb la seva família.

La sessió es va plantejar a partir de la seva actitud a l’aula, de la seva desmotivació i de les poques ganes de treballar que tenia. Ella va comentar que últimament no dormia gaire bé i que les classes se li feien molt llargues. A més, deia que feia uns dies que havia començat a donar veus per treballar perquè volia marxar de casa, que “ ja n’estava farta”. A partir de les preguntes que li anava fent, la conversa es va anar encaminant cap a la relació que tenia amb la família i va acabar comentant que “ no m’entenen, ja estic farta de fer sempre el que ells volen. Cada dia hi ha crits a casa”. A poc a poc va anar exposant quina relació tenia amb tots els membres amb qui convivia i amb qui tenia més punts en comú. Es va anar obrint i va anar explicant finalment com se sentia, com es veia a si mateixa, quins objectius tenia a la vida, què volia fer si aprovava el GES...

Va ser una sessió complicada ja que els silencis van regnar en molts moments. Silencis reflexius, silencis que amagaven records.

El segon dia, va venir un alumne que feia dies que no assistia a l’aula d’adults i que va distorsionar tota la classe, fent comentaris desafortunats i cridant l’atenció de mala manera. La meva intervenció va ser la d’aprofitar el descans entre classe i classe per parlar amb ell per fer-li veure quin comportament havia tingut i si havia tingut algun problema que justifiqués aquell comportament. Al principi es va mostrar molt a la defensiva però a poc a poc va anar entrant en raó i es va calmar. Va comentar que havia tingut una discussió amb uns amics i que per això estava tan nerviós. Ell mateix va veure que no podia tenir el mateix comportament que durant la sessió anterior ja que afectava de manera clara als seus companys i va optar per parlar amb la mestra i marxar per tal de calmar-se i no distorsionar més l’ambient de la classe.  La sensació que vaig tenir va ser estranya ja que no m’esperava ni la reacció tan airada que va tenir al principi ni que al final marxés.  Per sort, al dia següent va venir i es va disculpar amb els companys pel comportament que havia tingut.  

El tercer dia vaig aprofitar que es treballava la resolució de problemes per tal d’ajudar a una alumna d’uns quaranta anys que no sabia resoldre les restes portant i que li feia vergonya dir-ho en públic. Li vaig ensenyar el procediment de la operació bàsica i durant tota la sessió va estar practicant. A mesura que ho anava entenent, el nivell de dificultat augmentava. La sessió va ser molt profitosa ja que l’alumna va saber resoldre finalment sense ajuda, dos problemes de la vida quotidiana en els quals havia d’aplicar la resta portant. 

Organització del material

El dilluns 10 i el dimecres 12 de Març vaig dedicar part de la sessió ajudar a dos alumnes en l’organització del seu material.

Sorprenentment van ser ells els qui em van demanar ajuda ja que es van veure desbordats amb la quantitat de material que tenien. La meva tasca va ser acompanyar-los en la tasca, és a dir, jo no els ho vaig endreçar sinó que van ser ells que van decidir ( amb ajuda ) quina era la millor manera d’organitzar el material. Un va proposar fer-ho per àrees, l’altre cronològicament. Es va decidir que les dues propostes eren bones: s’ordenaria per àrees i dins de les àrees, s’ordenaria tenint en compte la data d’execució.

Quan portaven només una quarta part del material, van adonar-se que moltes de les dates no tenien data, així que van decidir ordenar-ho seguint el número de les pàgines ( al ser còpies, tenien el número ).

 

Al principi es dos alumnes es van atabalar molt per la gran quantitat de material. Tenien apunts, fitxes i proves... tot barrejat. Però a mesura que es va anar avançant la sessió i donant les pautes a seguir, l’organització va avançar força.

La reflexió, un cop finalitzada la selecció i organització del material, va ser que a partir d’aquell dia havien de posar la data a les fitxes realitzades i organitzar-ho en cada separador de cada àrea ja des d’un principi.

La sessió va ser profitosa ja que els alumnes van ser conscients de la necessitat d’organitzar un material que els seria útil per al posterior estudi.

Presentació de les tasques a l'alumnat

Tenint en compte el funcionament de l'Aula d'Adults, vaig creure oportú, després de comentar-ho amb la tutora de pràctiques, seguir anant al centre entre l'impàs de la finalització del Pràcticum I i l'inici del Pràcticum II per tal de no perdre el fil del curs i amb la finalitat que l’alumnat m’anés agafant confiança i que em tractés com una professional més de l’aula d’adults. Tanmateix, fins al març la meva participació anava més enfocada a la observació i suport esporàdic i a partir del març  la meva tasca ha esdevingut molt més activa.

Dilluns 3 de març, juntament amb la tutora de pràctiques, vam explicar a l’alumnat que a partir d’aquella data una de les tasques que realitzaria seria ajudar-los en el tema relacionat amb els hàbits de treball, els hàbits d’estudi i la organització de les tasques. Alguns d’ells van comentar que tenien tot el material d’aprenentatge que s’havia fet des de principis de curs, barrejat i desorganitzat i que es veien incapaços d’ordenar-ho tot per poder estudiar i repassar. Un altre va comentar que ell sí que tenia el material organitzat però que no sabia com organitzar-se el dia per poder estudiar perquè “sempre se li acudien coses a fer abans que estudiar”. Un altre va comentar que com que havia faltat tant, li faltava la meitat dels materials i que anava ben perdut. Tanmateix, n’hi va haver un parell que van comentar que ells ho duien tot força al dia.   

Era important que sabessin que podien demanar ajudar en qualsevol moment, que no sempre seria jo la que m’oferiria primerament a donar-los un cop de mà sinó que si veien que necessitaven ajuda, només els calia demanar-ho.

Va ser interessant el col·loqui que es va organitzar ja que va ser una manera de que cadascú es fes conscient de com era el seu dia a dia ( amb tot el que comportava ).

 Per altra banda, també els vam comentar que una altra de les tasques que duria a terme amb ells seria el d’oferir un suport personalitzat a aquells que tinguessin dificultats, sobretot en l’aprenentatge i que també realitzaria sessions individuals relacionades amb l’escolta activa per tal d’acompanyar-los en el seu procés emocional ja que havíem observat que molts d’ells tenien moltes preocupacions i situacions familiars complicades.

La veritat és que la proposta va ser molt ben rebuda i alguns van comentar que parlar amb algú extern al món que els envolta els aniria bé per tal “ d’aclarir les seves idees i els seus pensaments”.

Pensaments

                                                           P E N S A M E N T S

Després de conèixer més a fons el treball realitzat a l’aula d’adults així com de l’alumnat que hi va diàriament, penso que una de les tasques més rellevants a desenvolupar en aquest centre no és ajudar-los en l’assoliment dels continguts d’aprenentatge, és a dir, no fer de mestra,  sinó informar-los i guiar-los per tal de trobar un camí que els pugui omplir, ja sigui a nivell acadèmic o laboral ( orientació professional ).  Crec que els puc ser de gran ajuda en tant que orientadora professional.

En principi, aquesta era la única tasca que volia desenvolupar a l’aula d’adults però després de les converses amb la tutora de pràctiques i de copsar les necessitats d’alguns alumnes de poder compartir i expressar les seves inquietuds i preocupacions tant pel que fa a l’àmbit familiar, econòmic, social com personal, he plantejat una altra tasca a desenvolupar i és aquest escolta activa i d’acompanyament en el procés emocional que estan vivint arrel dels conflictes familiars, socials i personals que els envolta així com un suport en els hàbits d’estudi, d’organització i ajuda en l’aprenentatge a aquells alumnes que tenen dificultats per seguir el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’aula ordinària.  

Si el projecte realitzat és positiu, segurament serà plantejat per a dur a terme en els propers cursos ja que,  al cap i a la fi, la formació que es dóna a l’aula d’adults no ha de ser només acadèmica sinó que pot ser més transversal i globalitzadora, atenent tots els aspectes que afecten a l’aprenentatge.

Aprenentatge a l’aula d’adults…, i després què?

Durant tot el pràcticum I vaig realitzar el procés d’observació amb el grup alumnes que té com a objectiu preparar-se per aconseguir assolir els objectius mínims d’educació secundària Graduat d'Educació Secundària ( GES ). Val a dir que arran del procés d’observació i a partir de les converses amb la tutora, vam observar que hi ha la necessitat d’acompanyar i guiar l’alumnat en el seu futur , tant acadèmic com personal ja que hi ha alumnes que degut a la seva problemàtica personal i familiar i en la seva trajectòria personal, alguns no tenen clar quin camí els agradaria seguir i d’altres que tenen més dificultats a nivell emocional i a nivell d'aprenentatge. 

Així doncs, durant el pràcticum II plantejo el següent projecte:                                      

            Aprenentatge a l’aula d’adults…, 
                          
                          i després què?

     ( Assessorament  i orientació als alumnes en el seu procés d'aprenentatge així com guiar-los en la recerca d'oportunitats d'ocupació partint dels ajustos entre el perfil personal i l’àmbit laboral ) 

1. El projecte va enfocat cap a l’assessorament i la orientació als alumnes que assisteixen de manera continuada a l’aula en el seu procés d'aprenentatge ( alumnat que es prepara pel GES i per l’accés a Grau Mig ), guiar-los en la investigació de les possibilitats d'estudi a partir de la finalització de les proves específiques així com en la recerca d'oportunitats d'ocupació partint dels ajustos entre el perfil personal, el projecte professional i els requeriments del mercat de treball actual.

2. Per altra banda, l’altre objectiu a dur a terme és l’escolta activa i l’acompanyament en el procés emocional que viuen, ja que a aquests processos emocionals van estretament relacionats  amb els processos cognitius, i fan que l’aprenentatge no flueixi.

3. Cal dir que també es realitzaran sessions d’hàbits de treball i d’estudi, d’organització i de recolzament en l’aprenentatge ( ajudar a aquells alumnes amb dificultats per seguir les sessions a l’aula ordinària ) al llarg de tota l’estada al centre.