Assistència a l’aula de formació d’adults

El grup de matriculats que hi ha per presentar-se a les proves d'accés de Grau Mitjà així com a les del GES ( Graduat en Educació Secundària ) vindria a ser d'uns trenta-cinc ( matrícula de setembre ) .  

Però si es compara amb l'assistència, la realitat no és aquesta. En general a l'aula l'alumnat que hi assisteix diàriament oscil·la entre 13 i 19 alumnes. 

Realment em sorprèn aquesta manca de compromís per part d’un gran grup d’alumnes ja que tant la tutora de pràctiques com la mestra els van comentar que malgrat que l’assistència no era obligatòria ( ja que la formació per adults no ho és ) però sí que era bàsic l’assistència diària per tal de poder realitzar un aprenentatge continuat.

 Cal que l’alumnat agafi un compromís amb el seu propi procés i que es responsabilitzi tant d’assistir a les sessions, com de fer la feina que se li demana tant a l’aula com a casa així com de mantenir una actitud activa en la tasca d’aprenentatge a l’aula. De fet, tal i com remarquen les dues professionals, per tal d’assumir, assimilar i assolir els aprenentatges plantejats, cal un treball diari a l’aula i a casa així com demostrar un tarannà autònom, responsable i receptiu envers el procés i una actitud positiva vers la tasca, els professionals que hi treballen i els companys i companyes.

Amb la meva tutora hem comentat aquest tema i hem acordat que la setmana vinent a l’àrea de llengua catalana farem una intervenció en la qual es treballarà una lectura que parla sobre la formació al llarg de la vida, i es plantejarà un debat en el qual hi haurà els següents punts:

-  Per què venen a l’aula? Si hi venen de manera voluntària, per obligació o per interès?

- Com s’ho prenen ells el fet de venir al centre?

En la propera aportació ja us comentaré quines conclusions n'hem extret.

Preparant les proves del GES

Tenint en compte que dimecres i dijous de la setmana passada era la primera convocatòria per aquells alumnes que es volguessin examinar del GES ( Graduat en Educació Secundària), vam decidir amb la tutora de pràctiques que faríem una tasca psicopedagògica amb aquells alumnes que s'hi presentaven. Així que vam plantejar una sessió en la qual l'alumnat que s'hi presentava sortia de l'aula  amb la finalitat de detectar tots aquells factors ( nervis, pors, angoixa ... ) que es poden presentar en una prova d'aquestes característiques a partir d'un simulacre de prova ( resolució d'un model de prova d'una convocatòria anterior ) i un posterior debat per tal de fer un plantejament dels factors detectats i com minimitzar-los a l'hora de la veritat. 

 Així doncs, dilluns vam organitzar la sessió en dues parts: primerament ens vam col·locar en rotllana amb el grup que es presentava a la prova d'àmbit de la comunicació i vam anar resolent conjuntament un model de prova d'una convocatòria anterior de llengua catalana i literatura.  Vam fer el bloc de comprensió oral, de comprensió escrita, el bloc del funcionament de la llengua i el d'expressió escrita. Al principi es mostraven força reticents a participar en grup i ho volien fer individualment i en silenci però el fet de plantejar una sessió en la qual tots havien d'interaccionar els va obligar a ser una part activa de l'activitat i a comunicar-se entre ells. Un cop finalitzada la prova i després de resoldre dubtes que havien anat sorgint en tant que dubtes de comprensió, d'ortografia, de sintaxi... vam començar la segona part de la sessió: com ens havíem sentit treballant en grup conjuntament. Aquesta segona part va començar ja de manera més fluïda  perquè ja havien trencat el gel a la primera part. 

Alguns van sincerar-se i van comentar que eren conscients que tenien moltes mancances de base, un altre alumne va comentar que li feia vergonya parlar en català malgrat el comprengués i el parlés perfectament. Un altre alumne deia que li costava entendre el que llegia i que hi havia moltes paraules que desconeixia...  Així doncs, una part de la conversa va anar relacionada amb les dificultats que tenien en l'aprentatge i en què podien fer per millorar-ho. Alguns van comentar que era bàsic llegir i escriure molt; un altre va plantejar la necessitat de fer exercicis de mecanització per tal d'assolir l'ortografia bàsica i no fer tantes faltes; un altre comentava la dificultat a l'hora d'estructurar un text ( ja que l'expressió escrita que havia realitzat, l'havia escrit de manera desordenada i poc cohesionada ). 

La veritat és que la gran majoria va explicar com se sentia. Suposo que el fet de veure que tots tenien quelcom a millorar i el fet de plantejar-ho en grup reduït va fer que es poguessin sincerar més. 

El dimarts vam repetir la mateixa sessió utilitzant una prova de llengua castellana i literatura. L’activitat va ser molt més dinàmica, participativa i pràctica que el dia anterior. Per altra banda, la segona part de la sessió la vam enfocar en relació a  com es veien per poder fer front a les proves del GES. Va ser molt interessant la conversa que es va crear ja que van aflorar moltes pors, neguits, nervis, sensacions d’incertesa, atzar... Entre ells, a mesura que va avançar la conversa es van anar donant ànims i relativitzant el fet d’una possible prova suspesa.

Ara estem a l’espera de veure com els hi han les proves, de com s'han sentit fent-les i els resultats que han obtingut! 

I si fumem porros, què?

El curs anterior, gran part dels alumnes que venien a l'aula de formació d'adults havien consumit cannabis abans de venir i això els notava a les classes. Aquest fet va alertar a les professionals del centre i es van plantejar de quina manera es podria enfocar el tema per tal que l'alumnat no es tanqués en banda sinó que exposés els motius pels quals fumaven i quines conseqüències a curt i a llarg termini podien patir per tal que fossin responsables dels seus actes. El tema és que s'havia plantejar des de la racionalitat i no des del sensacionalisme, fet complex per l'edat de l'alumnat.

La psicòloga del centre es va posar en contacte amb un psicòleg, Jordi Bernabeu, especialitzat en atenció d'adolescents i joves, sobretot pel que fa a la prevenció en el consum de drogues i usos 2.0 (internet, xarxes socials i d’altres pantalles) per tal de plantejar una sessió respecte aquest tema i dimecres passat es va dur a la pràctica. 

Així que, la xerrada de dimecres passat, que anava adreçada bàsicament a l'alumnat matriculat al GES, es va titular : I si fumem porros, què? 

Realment es va enfocar de manera actual i propera a l'alumnat a través de vídeos, notícies de diari, cartells... i tot amb un vocabulari molt directe, entenedor, actual i clar per als oients, que van esdevenir una part activa de la conferència. 

Em va semblar molt interessant el plantejament de la xerrada. Gran part de l'alumnat es pensava que seria la típica conferència en la qual  el conferenciant se situa en una posició totalment contraposada amb els oients, en la qual l'únic objectiu és que el cannabis és dolent i que no han de fumar, i en el qual, l'únic paper que hi tenen els oients és el   sense tenir en compte els interessos o el raonament dels usuaris. La veritat és que va ser una xerrada molt dinàmica, molt reflexiva a partir de casos i fets molt actuals, molt participativa i enfocada, no des de l'acusació sinó des de la responsabilitat. 

A continuació deixo un enllaç del blog del Jordi Bernabeu ja que hi ha articles i vídeos molt interessants per tractar amb els adolescents la prevenció de dorgues, els usos 2.0, l'ús dels mètodes anticonceptius...

http://jordibernabeu.cat/i-si-fumen-porros-que-laccio-educativa-i-preventiva-davant-adolescents-consumidors-de-cannabis/