Voluntat, obligació o necessitat? L'Educació al llarg de la vida

Amb la meva tutora de pràctiques vam plantejar la sessió relacionada envers les necessitats dels alumnes que venen a l'aula d'adults respecte l'àmbit educatiu és a dir, per què assisteixen a l'aula i què els mou a venir. 

La sessió es va plantejar de la següent manera:

Primerament se'ls hi va donar a cadascú un fragment de 

L'Educació al llarg de la vida per tal que s'ho llegissin individualment. A continuació es va fer una lectura col·lectiva ( els fa força vergonya llegir en veu alta, alguns degut al baix nivell de velocitat lectora o al fet de no llegir de manera fluïda ) del text. Entre tots van intentar explicar el què havien entès de la lectura i a partir d'aquí la tutora va anar introduint un seguit d’afirmacions que ben aviat van ser qüestionades per part de l’alumnat i que van generar un debat.

Els objectius del debat era que els alumnes esdevinguessin conscients del seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge i de la necessitat d’aprendre com a benefici propi.

La tutora va escriure a la pissarra la primera afirmació que era el títol de la lectura Educació, hi ha un tresor amagat a dins.

Alguns no el van saber interpretar ( d’aquests, dos o tres per falta d’actitud, poques ganes de participar en un debat col·lectiu ) i d’altres van comentar que “el fet de saber et dóna poder”, “el fet d’estudiar t’obre més portes”, “ els estudis et fan més ric de coneixements “.

La segona afirmació va ser: Estudio per aprovar o estudio per aprendre

Un sector del grup d’alumnes va dir que ells bàsicament venien a estudiar, no per aprendre coneixements bàsics, sinó per aprovar el GES. D’altres van comentar que el fet d’aprendre els donava més opcions a aprovar. Un alumne va explicar que es veia que hi havia molts temes culturals i d’actualitat que no dominava així com el fet de no ensortir-se’n a l’hora de redactar un bon text, ben estructurat i sense faltes. Que abans no veia la necessitat d’aprendre-ho però que ara sí i que per aquesta raó, per ell era bàsic aprendre més que aprovar.

La tutora exercia de mediadora i d’acompanyant en el debat, reconduint-lo en els moments en què el tema es desviava o quan el debat deixava de ser col·lectiu per esdevenir un diàleg entre dos.

Finalment, la tutora va escriure una frase inacabada que ells havien de finalitzar:

Vinc a l’aula d’adults perquè...

Així com en les dues anteriors afirmacions hi havia hagut gent que no havia intervingut o que ho havia comentat en petit comitè amb el company del costat, aquí era obligatori que tothom contestés i finalitzés la frase. Un va contestar que “perquè a casa m’obliguen a venir”,un altre “perquè vull estudiar un curs i necessito el GES”, així com d’altres comentaris com “perquè per poder trobar feina he de tenir com a mínim els estudis d’ESO aprovats”, “per poder treballar en una feina diferent a la que faig”, “perquè quan era jove vaig deixar els estudis per treballar i ara veig que hi ha moltes coses que no sé”.

Aquí va ser molt interessant el comentari de la tutora fent-los veure la necessitat d’aprovar els tres àmbits del GES i aconseguir el Graduat en Educació Secundària per aconseguir una feina o altres expectatives acadèmiques però sobretot per la necessitat d’enriquir-se intel·lectualment ( expectatives personals ). I que era bàsic per aprovar el fet de ser constant i venir cada dia a les classes així com de responsabilitzar-se dels seus aprenentatges ja que, al cap i a la fi, estaven aquí a l’aula de manera voluntària per tal d’aconseguir els seus propis objectius.